Encara que ja faci algunes setmanes d'aquest "Cap de setmana màgic" tal i com el vam batejar, mereix un breu resum a mode de record cibernètic.
- Click!Click! clik!
La mare no va parar de fer-nos fotografies, en va fer tantes que va espatllar la màquina i tot! (sort! vam arribar a pensar alguns!) Estava molt emocionada!
Vam sortir dos cotxes des de Girona, el divendres a mitja tarda, el que portava els pares es va encarregar de tapar-los els ulls (idea que estranyament no va sorgir en els sopars preparatòris però es va dur a terme!) jo no vaig tenir el privilegi d'anar a aquest cotxe però em va arribar que el pare només de posar-se en funcionament ja va exclamar innocent: "Ja sé on anem!" Era impossible, realment, però tots coneixem el pare... La veritat és que amb la carta que els vam entregar el dia de l'aniversari els vam ben despistar amb la llista de coses per posar a la maleta!
